La dansa dels altres. Identitat i alteritat en la festa popular, és un ampli recull destudis a lentorn de laltra banda de lalteritat: la identitat. La necessitat de lantagonisme per definir-se ha generat relats i ficcions de llarga alenada en totes les cultures. El combat doposats és un dels arguments més transitats per lespectacle escènic i dancístic de tots els temps, com ho demostren la gran quantitat de pervivències tradicionals arreu del món. En aquest llibre hi concorren investigadors de diverses procedències i especialitats interessats en desgranar les múltiples cares duna figura festiva ancestral i prolífica: la de laltre.
Al llarg de la història, als europeus els ha atemorit, obsessionat i, fins i tot, fascinat la idea de laltre, una imatge abstracta, vaga i de contorns difícils de precisar. Ara relacionada amb construccions conceptuals mítiques com la del salvatge, ara projectada sobre figures de base real i històrica com la dàrabs, turcs, gitanos i indígenes africans, asiàtics o americans, la idea de laltre ha estat un dels motors més prolífics en la construcció de les narracions festives. El teatre, lespectacle, la dansa i la música de caràcter tradicional i popular estan farcits de personatges que encarnen la diferència a través daspectes mítics, llegendaris, ètnics, religiosos, polítics o, fins i tot, antropomòrfics. Hom hi pot trobar en festivitats com el Corpus, el Carnestoltes o les festes majors darreu, danses de salvatges, de moros, de cristians, dindis, de folls, de gegants, però també de dimonis, dàngels, de monstres, de fenòmens o danimals fingits. En definitiva, tot un complex univers que es pot aixoplugar sota el paraigua de lalteritat, un concepte filosòfic encunyat fa uns anys però que en realitat és antic i està íntimament relacionat amb la definició del jo per oposició a laltre. Així, el diàleg festiu entre els uns i els altres amaga un relat que ens permet resseguir levolució de les interrelacions entre diferents identitats al llarg dels segles. La dansa dels altres aprofundeix en lestudi daquestes relacions, principalment al voltant de les festes de moros i cristians, a partir dels materials documentals historiogràfics, etnogràfics i iconogràfics més diversos i des de diferents branques del coneixement com ara lantropologia cultural, la història, la sociologia, la filologia, la història del teatre i de la dansa, la musicologia, etc.
