MERCÈ BORRAS I DOLERA / FRANCESC GARRIDO OROZCO
La Colònia infantil Ascaso-Durruti va ser una iniciativa solidaria del Comité Pro-España Libre, entitat nascuda dins la Union Anarchiste francesa que, des de linici de la guerra, havia proporcionat ajuda als milicians del front dAragó i que, amb la creació daquest nou organisme loctubre del 36, ampliava la seva comesa donant suport a la infància. Posteriorment, es va integrar dins Solidaridad Internacional Antifascista que va continuar finançant el total manteniment de la Colònia.
Aquesta investigació, a més de treure a la llum les vicissituds que els infants acollits a Llançà van patir a conseqüencia de la guerra i lassossec que van gaudir durant la estància a la Ascaso-Durruti, també descriu la situació de lentorn que els envoltava, així com la història de vida dels anarquistes que la conduïen, pricipalment les de Paula Feldstein, Pierre Odéon, Maria Ascaso i Lluis Riera. Així com des de lestranger, Renée Lamberet i Emma Goldman lluitaven per obtenir recursos per als infants acollits, el refugi, laliment i la protecció necessària en aquelles terribles circumstàncies.
Poc abans de lentrada de les tropes franquistes a terres gironines, els educadors van evacuar la mainada al departament Charente-Maritime francès on inicialment van estar ben acollits però, amb la perspectiva de la II Guerra Mundial a les portes, les coses van pendre un gir inesperat.