La ceguesa dels miralls recull les llums i foscors dun pare colpit pel cruel trastorn alimentari de la seva filla, amb poemes dimpotència, de refugi i dalliberament.
«Explora, des del mateix títol, com si es tractés dun tema amb variacions, les possibilitats de lemmirallar-se; les imatges que retornen els miralls, la facultat de jutjar que atribuïm a aquest objecte inert però que tant ens pot sotmetre.» (Del pròleg de Laia Carbonell.)
