El 22 de febrer de 1943, la virtuosa del violí Nejiko Suwa rep de mans de Joseph Goebbels un Stradivarius a lambaixada japonesa a Berlín, en una cerimònia que segella laliança entre el Reich i limperi del Japó. Darrere daquesta operació dalta diplomàcia hi ha el sinistre Herbert Gerigk, antisemita furibund al capdavant del Sonderstab Musik, que sencarrega de perseguir els músics jueus, fer-los detenir i confiscar-ne els instruments. Gerigk ha aconseguit convèncer Goebbels que la música és lart germànic per excel·lència i que ha de ser al cor de la propaganda nazi. La jove Nejiko en serà una baula més, malgrat no entendre les tensions que agiten Europa.
Però, tot i el seu talent, la Nejiko no aconsegueix fer brollar de linstrument el so magnífic que sesperaria dun Stradivarius. ¿És per la distància amb què viu el patiment daquesta Europa en flames que lhavia acollit per perfeccionar el seu art amb els millors mestres? Diuen que els violins tenen memòria, que la fusta enregistra les sonoritats i les emocions dels músics que la fan vibrar. ¿És per això, potser? ¿A qui havia pertangut aquest violí?
LStradivarius de Goebbels ho és tot alhora: novel·la històrica, dintriga i de formació. Iacono reflexiona sobre els turbulents lligams entre lart i el poder: ¿un artista només està compromès amb el seu art? ¿Es pot abstreure de la història? ¿Com aconseguir que els règims dictatorials no se napropiïn?
Yoann Iacono (Bordeus, 1980), alt funcionari i assessor polític, ha escrit aquesta primera novel·la, basada en fets reals, després danys dinvestigació recorrent els arxius de França, els Estats Units, Alemanya i el Japó. Amb un finíssim rigor històric, lautor ens permet de reviure amb els seus protagonistes aquest segment de lagitada història del segle XX que va des de la Segona Guerra Mundial i la guerra freda fins a lactualitat.
