La Clàudia sencaparra amb el professor de música i en Blai, lamic dinfància, queda amb el cor trencat. Amb en Quel, la Berta i altres col·legues del poble encaren lestiu com si shi juguessin la vida. Olot és un cop de puny, i muntaran una banda perquè tremolin les festes majors. El Pepe, mentrestant, plora la Rosario mentre serveix cerveses al bar del Firal; el seu passat xiula com una olla a pressió. LEster sembla que no hi és tota i la Nina és lúnic far de seny. I al forn de la Marga, és clar, shi suca pa amb xafarderies. Tots plegats, un vesper de personatges que malden per trobar lordre de les coses i acaben sent experts, més aviat, en surfejar el desordre. La gràcia de la vida és justament aquest desordre. Una novel·la que esmola els punts de vista, la ironia, la llengua i la joia de viure.
Laura Tejada és de Sabadell, tot i que avui viu i escriu a muntanya, entre Oix i Andorra. Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, es va començar a forjar com a autora a lAteneu Barcelonès i la primera novel·la que va escriure ja va sortir amb un bon premi sota el braç. Amb aquesta segona obra protagonitza un retorn esperat per a molts lectors: Un cop morta (La Magrana, 2016) va guanyar el premi El Lector de lOdissea i va causar una gran impressió. Avui confirmem una veu literària genuïna i albirem una narradora de llarg recorregut.
