Aquest volum tracta una de les temàtiques bíbliques més complexes. I ho fa de manera àmplia i força completa, com a resultat de la recerca desenvolupada pels exegetes de l?Associació Bíblica de Catalunya i del Departament de Sagrada Escriptura de la Facultat de Teologia de Catalunya durant dos cursos (2010-2011 i 2011-2012). És indubtable que la noció d?Esperit diví se situa de manera diversa segons els contextos textuals en què es troba.
En l?Antic o Primer Testament la presència de l?Esperit, personal o col?lectiva, còsmica o antropològica, profètica o sapiencial, és plural i pluriforme. Les coordenades interpretatives són força basculants i es constata una gran diversitat en l?acció de l?Esperit, aquell que és capaç de crear i de renovar allò creat. Un denominador comú és que l?Esperit resta vinculat fonamentalment amb la vida en els diversos nivells del creat, en l?àmbit de l?home i del món.
Els diversos articles tenen en compte els debats recents que han servit perquè es replantegessin les qüestions referides a la judaïtat (Jewishness) de l?apòstol i, per tant, també a la concepció paulina de la Llei.
Una de les conclusions importants dels estudis presentats és que la cristologia, en la seva vessant soteriològica, constitueix, particularment, el nucli del pensament de l?apòstol.
En darrer terme, gosem presentar Pau com un gran intèrpret de Jesús i del seu missatge, a partir de la unitat cristològica fonamental que estableix entre el Jesús de la història i el Crist de la fe.
