Durant ledat mitjana, les llargues lluites entre els pobles que habitaven la península Ibèrica i els invasors islàmics van fer disminuir la població activa per al treball, de manera que es va incrementar el costum de retenir com a esclaus els presoners de guerra.
Lhistoriador Joaquim Miret i Sans, membre fundador de lInstitut dEstudis Catalans, explica que a lEuropa feudal només hi havia esclaus als regnes hispànics i als països mediterranis, pel contacte amb ètnies del nord dÀfrica. Una esclavitud que ja troba documentada a finals del segle x i que sestén al llarg de tota ledat mitjana. Cap al final daquesta època, ja als segles xiv i xv, els catalans sabastiren al mar Egeu desclaus orientals (tàrtars, russos, circassians...) i comerciaren amb Gènova i Sicília per adquirir-ne de làrea dels Balcans.
Lesclavitud tingué a Catalunya causes purament econòmiques: lenorme desproporció de lextensió territorial i la densitat de la població feia forçós acudir a la servitud, tant pel que fa al conreu de la terra com a diversos oficis manuals i el servei domèstic.
