«Lavalée des avalés és molt més que el llibre que llegia Léolo, el protagonista del film
homònim de Jean-Claude Lauzon. És una novel·la mítica, una de les fites de la literatura
francesa feta al Canadà. Ducharme hi renunciava a la tradició literària local, en rebentava les
costures per construir un univers nou. Com ocorre amb Léolo, de la mà de Bérénice també
caminem per la frontera sovint imperceptible que separa la bogeria de la lucidesa. Ella
tampoc entén el món dels adults i també es resisteix a entrar-hi. També shi rebel·la, no es
resigna a ser engolida per la vida, a ser com ells, com els adults.» (Pere Calonge)
«Sotmesa a un món de tenebres, Bérénice troba en el llenguatge, en la creació i en la
violència, una via descapament, dalliberament, dil·luminació. I és per això que el llibre
funciona com un seguit de frases lluents, memorables, denllaços impossibles però
extraordinaris, una unió perfecta entre bogeria i genialitat.» (Jaume C. Pons Alorda)
