La poètica de Raimon Arola parteix de la globalització del món actual, dins la qual la cultura europea, amb la seva manera de ferparticular, ha d acompanyar els nous models de la creació artística ide realització espiritual d arreu. El millor camí per fer-ho ésreconèixer els universos simbòlics i les afinitats íntimes que tenenen comú. Aquesta és l edat del símbol. Els poemes es refereixen alssímbols segons el model de la creació artística i no de la teòrica, ja sigui filosòfica, històrica, religiosa, antropològica, etc. Noobstant això, el contingut d'aquestes disciplines aflora en els versos a fi de recrear la vida dels símbols en allò que li és familiar: lapràctica de l'art. Arola opta per recrear els símbols universals i,sobretot, per demostrar les connexions que hi ha entre aquests, jaque, al cap i a la fi, el simbolisme europeu o de qualsevol altre lloc desvela la mateixa realitat.