Amb una tensió narrativa que enganxa des de la primera pàgina i un to àcid i desimbolt que ens fa còmplices de tota la intriga, Marc Pastor ens convida a endinsar nos en aquesta història de ciènciaficció, misteri, catàstrofes i amor, situada al cor d’una Barcelona apocalíptica.
Víctor Negro és un treballador social que coordina l’atenció a gent gran sense recursos. No fa tant que l’ha deixat la parella i encara no ho ha acabat de pair, però, aquest mes d’agost, que s’ha de quedar a Barcelona, un seguit d’esdeveniments insòlits faran que comenci a desviar l’atenció dels drames personals. Sobtadament els avis de qui té cura comencen a comportar-se de manera estranya i molts d’ells intenten suïcidar-se. Ningú no s’explica aquest canvi de comportament tan dràstic i de conseqüències tan dramàtiques. Què està passant? Quina mena de plaga assota la ciutat? Després de l’estiu, res no serà igual per a Víctor Negro. Ni per a ningú més.
Acompanyada d’un nou epíleg, L’any de la plaga retorna a les llibreries per demostrar que Marc Pastor ha esdevingut un referent ineludible de les nostres lletres, una rara avis que combina amb mestratge i sense complexos un ampli ventall de gèneres literaris.
«—Tota aquesta gent —dic—. Tots aquests conductors. Quants estan…
—Infectats?
—No. No és una infecció. Això implicaria una malaltia. I no estan malalts.»
