L'alba dels matiners és la resposta a una curiositat inicial de caire jurídic. Com podia ser que l'Estat francès, durant la monarquia de Lluís Felip, hagués jutjat uns catalans que eren súbdits espanyols per uns crims comesos contra uns altres espanyols en territori espanyol? És clar que l'apropiació de la jurisdicció estrangera, en un temps en què hom encara no imaginava l'establiment de la justícia internacional, solament pot ser raonada a partir del desig francès d'assolir uns objectius polítics. Una altra cosa és l'artifici jurídic emprat per a dissimular la intromissió en la sobirania aliena i la conseqüent utilització del poder judicial propi, amb finalitats fraudulentes, per part del poder executiu d'un país que presumia del seu règim liberal. Però el propòsit de l'autor no ha consistit tant a revelar els mecanismes jurídics del procés com a descobrir-ne els objectius veritables i a relatar les circumstàncies que conduïren les autoritats gal·les a representar, amb gran rebombori de la premsa, un escarment sagnant en les persones d'uns estrangers. Per això, a la fi, el llibre no és un estudi jurídic sinó una recerca històrica que furga en les situacions social, política, col·lectiva i àdhuc personal dels catalans, a l'un costat i l'altre de la frontera, així com també en les relacions que mantenien els dos regnes en aquell període. A aquest fi, s'hi pren com a punt central de la recerca l'aventura dels anomenats trabucaires de les Illes i el guió premeditat del procés penal al qual foren sotmesos aquests tipus, mig bandolers mig guerrillers, just abans que esclatés l'episodi català de les revolucions nacionalistes europees del 1848 anomenat «guerra dels matiners».
