Aquest text com un mirall, com una rosa. Aquest llibre com
dir amor a totes les literatures que el precedeixen i sobretot
les que aquí lagombolen. Les imatges de la bastida onírica
o inconscient del pre-somni, lembriac que damor occí una
dona i la del conreador de lilàs.
Quina és la segona part de la construcció duna identitat?
Si la primera és la identificació, la segona seria la memòria,
perquè sense memòria no hi ha vida. I, compte!, la memòria,
de la mateixa manera que ho són la identificació i la identitat,
és un artefacte trampós. Lagulla dÀngels Moreno ho diu
molt bé: aquesta memòria com un simulacre, pura assuavint
el profund, un temps enganyós. Lobra de lÀngels esdevé
un exemple de com, des de la poesia, es poden enriquir
determinats debats teòrics. I, a la vegada, ho matisa i saneja
perquè lintent no ve duna pulsió científica sinó creadora.
(De l'epíleg de Raquel Santanera)