AA.VV
El reconeixement, la popularitat i lèxit del teatre dIgnasi Iglésias va ser, durant el primer quart del segle xx, una demostració dafecte de la ciutadania, que veia en el dramaturg del barri barceloní de Sant Andreu un home íntegre, convençut, coherent i generós. El context històric reclamava veus netes i coratjoses. I el «poeta dels humils», en una encertada expressió de Joan Maragall, va saber copsar lalè de renovació del moment, els reptes dels canvis que la industrialització imposava i els anhels dafirmació identitària i desperança de la cultura catalana. Lobra dramàtica dIglésias és lexpressió del compromís amb la veritat i la solidaritat i, alhora, un testimoni de fidelitat amb els ideals de llibertat.
