Tots els estudis indiquen que cada cop hi ha més persones que saben parlar català però que, en proporció, cada cop són menys les que realment el fan servir. I una llengua que no és útil està abocada a la desaparició. Hem de veure el got mig ple o mig buit? Lobjectiu del llibre no és resoldre aquesta pregunta, sinó dotar-nos darguments i recursos per omplir-lo fins que vessi. Les llengües són un patrimoni incomparable i hem dintentar no només preservar-les, sinó usar-les amb normalitat en el territori que els correspon. És evident que la pervivència de les llengües minorades no depèn exclusivament de lactitud dels parlants, ans del poder polític, social, econòmic i demogràfic que tinguin al darrere. Tot i així, si aprenem a desfer-nos dels prejudicis que ens condicionen i ens llancem a fer un ús desacomplexat del català, se nincrementarà la presència social i esdevindrà, de ben segur, una llengua atractiva i necessària per a les persones nouvingudes i per a tots aquells conciutadans que encara no la parlen.
