Cent anys després del seu naixement i trenta després de la seua mort, i més enllà de les devocions i els odis que ha concitat, la figura de Joan Fuster simposa com la de lintel·lectual més decisiu que ha tingut el País Valencià al segle XX. Més de seixanta llibres i de tres mil articles en la premsa ho adveren. Sens dubte, la seua obra de tema cívic, amb llibres tan influents i discutits com Nosaltres, els valencians, ha obligat a posicionar-se, a favor i en contra, tant els sectors polítics com els pensants del nostre país, i significa un abans i després en la consciència i en la reflexió dels valencians sobre nosaltres mateixos. Daltra banda, aquesta és una tessel·la més dun immens mosaic lletrat, compost per milers de pàgines, que inclou la poesia, els dietaris, els aforismes, la crítica, la història, la traducció, larticulisme que prenia com a tema tot el diví i lhumà, examinava el nostre món i en deia la seua, des de Sueca, amb una tenaç determinació. Considerat per molts un dels millors prosistes de la literatura en català, Fuster va voler ser i fou, per damunt de tot, un assagista, un agitador didees que volia oferir als seus lectors un grapat dindagacions i propostes per a ser debatudes, amb lesperança que engendraren més indagacions i més propostes, i que aquest debat compartit donara un saldo positiu, de distensió i de progrés. Diversa, dialogant, pugnaç, irònica, sovint contradictòria, la de Fuster és una figura complexa i polièdrica, i aquest llibre prova dil·luminar-ne alguns aspectes, a partir duna lectura de molts anys.
