La història, entesa com a narracció veritable dels fets passats, és una arma de la lluita de classes, bé en mans de la classe oprimida, bé en mans de la classe opressora. Així doncs, pel que concerneix a aquesta última, a Catalunya, l'establiment d'un relat mitificat que legitimi la creació d'un Estat és necessari. En una cojuntura com l'actual, on el bloc oligàrquic català, força malmès per una crisi econòmica agreujada per afers de corrupció i d'endeutament, vol augmentar la seva quota de poder polític a expenses de l'Estat espanyol, el qual té una estructura centralista, herència de l'absolutisme borbònic, que ara resulta inapropiada pel desenvolupament exigit per la globalització i contrària als interessos del capital internacional. Com a oposats a tota forma d'Estat, eina fonamental d'opressió, i partidaris d'una Catalunya (o d'uns eventuals Països Catalans, mera unitat cultural a hores d'ara) alliberada no només de lEstat espanyol sinò també del capitalisme i de qualsevol ens estatal, denunciem aquesta operació assenyalant les formes de democràcia estamental i de resistència a l'explotació i a l'Estat que hi ha hagut en el transcurs la història, sobretot les protagonitzades per les formacions anomenades comunitats o universitats.
