¡GAS! ¡GAS! ¡De pressa nois! Un èxtasi de cercar a palpentes, per ajustar els cascos just a temps, però algú seguia cridant i ensopegant i relliscant, com un home enmig de foc o de la calç. Vagament a través dels vidres borrosos i l'espessa llum verda, com un mar verd, el veia ofegar-se davant la meva mirada impotent, mentres el núvol mortal feia abandonar les seves posicions als defensors i en tan sols 10 minuts es produiren milers de morts. Si en alguns somnis sufocants, tu també poguessis caminar darrere del carro en què el vam ficar i observar com se li retorçaven a la cara els ulls blancs, si poguessis sentir, a cada sacsejada la sang sortint a borbolls dels pulmons viciats d'escuma obscena, com el càncer que amarga, com el bol alimentari dels remugants.