Cap tradició filosòfica que valgui la pena no és homogènia ni unidireccional. La cultura catalana del primer terç del se¬gle XX va ser un exponent pletòric d?aquest mercat de Calaf que caracteritza la vida humana i un dels seus més destacats protagonistes va ser Francesc Pujols, entusiasta de la música de Wagner i gran defensor de l?obra de Gaudí, tertulià gene¬rós, crític d?art, filòsof desconcertant, autor dramàtic, poeta, humorista i, fins i tot, inventor d?una religió. Amb un estil pro¬pi d?escriptura i de pensament, Pujols bastí una obra ferma i plena d?entusiasme que feia de contrapès indispensable a les doctrines noucentistes d?Eugeni d?Ors, d?una banda, i, de l?al¬tra, a la filosofia que es conreava en aquell moment a les uni¬versitats. El seu estil literari fascinador i les seves idees estèti¬ques foren decisives en la formació i en l?obra de Josep M. de Sagarra, Josep Pla i Salvador Dalí.
