FAYOS VALLÉS, FRANCISCO / TORRES HERRERA, RAMON
Prefaci
Pròleg
1. Les estructures i els materials en arquitectura
1.1 Els conjunts de sòlids en equilibri
1.2 Les petites deformacions
1.3 Els models de la matèria sòlida
1.4 Les forces
1.4.1 Les forces puntuals
2. Estàtica de la partícula puntual
2.1 La força resultant
2.2 Les lleis de Newton
2.3 Condició d?equilibri estàtic per a una partícula puntual
Exemples
3. Estàtica d?un sòlid rígid (SR)
3.1 Sistema de forces contingudes en un pla i aplicades a un SR
3.2 El cas de les forces transversals distribuïdes sobre elements rectes
3.3 Condicions d?equilibri d?un SR
3.3.1 Un sòlid rígid sotmès a forces en dos punts
3.3.2 Equivalència estàtica de sistemes de forces aplicades a un SR
3.4 Tipus de suports
3.5 Problemes
4. Estructures planes isostàtiques: gelosies, pòrtics i marcs plans
4.1 Isoestaticitat i hiperestaticitat
4.2 Equilibri dels sistemes de sòlids rígids articulats
4.2.1 Aplicació del principi d?acció i reacció en barres rígides lligades entre elles per articulacions o soldadures
4.3 Classificació dels sistemes sòlids rígids articulats
4.4 Tècnica de resolució de problemes per a gelosies planes
4.4.1 Nodes sota condicions especials de càrrega
4.5 Tècnica de resolució de problemes per a carcasses (marcs, pòrtics, etc.)
4.5.1 Si l?estructura és rígida (i isostàtica)
4.5.2 Si l?estructura és NO rígida (i isostàtica)
4.6 Problemas
5. Bigues rectes. Diagrames d?esforços tallants i moments flectors
5.1 Forces internes en una barra recta
5.2.1 Càlcul de V(x) i M(x) al tram simple
5.3 Propietats de V(x) i M(x)
5.4 Llei de les àrees per determinar M(x) a partir de V(x)
5.5 Tractament de la barra recta amb els seus trams
5.5.1 Discontinuïtats de V(x) i M(x) en una barra recta formada per diversos trams
5.6 Procediment general per a obtenir els diagrames d?esforços tallant i moments flectors
5.6.1 Explicitació dels convenis de signes
5.7 Dibuix ?aproximat? del diagrama de moments flectors sense fer abans el d?esforços tallants
5.8 Problemes
6. Diagrames de pòrtics isostàtics bidimensionals
6.1 Forces axials
6.2 Esquema general de resolució i exemples
6.3 Diagrama de flectors de manera aproximada
6.4 Problemes
7. Comportament elàstic dels materials. Càrrega axial uniforme i flexió pura
7.1 Casos fonamentals i simplificacions
7.2 Tensions normal i tangencial
7.3 Deformacions sota una càrrega axial uniforme
7.4 Llei de Hooke
7.5 Flexió pura
7.5.1 Element simètric sotmès a flexió pura
7.5.2 Deformacions per flexió pura
7.6 Deformacions i càlcul estructural
7.7 Problemes
8. Deformació per flexió d?un tram d?una barra recta. Deformada a estima
8.1 Deformació d?un tram de barra per flexió pura: Deformada i deformada a estima
8.2 Deformada a estima: desplaçaments i girs als extrems d?un tram d?una barra sotmesa a un estat general de càrrega
8.2.1 Estats bàsics de deformació
8.2.2 Un exemple: deformada a estima d?una barra recta isostàtica
8.3 Problemes
Apèndix: Ampliació d?elasticitat
A.1 Energia emmagatzemada en la deformació sota una força axial
A.2 Relacions de Poisson
A.3 Càrrega multiaxial
A.3.1 Llei de Hooke generalitzada
A.3.2 Energia emmagatzemada per unitat de volum
A.3.3 Compressió uniforme
A.4 Cisallament pur
Glossari
En aquest llibre s?ofereix una introducció moderna al càlcul estructural. Es pretén que les noves generacions d?arquitectes coneguin des dels primers cursos, d?una banda, els fonaments de la ciència que són aplicables a les estructures i, de l?altra, els rudiments de les aplicacions del càlcul estructural. Seguint aquesta filosofia, el llibre cobreix l?espai conceptual existent entre els models de la matèria més utilitzats en la tecnologia de les estructures i els primers resultats de l?anàlisi d?estructures complexes. Així doncs, s?hi tracten des dels models de partícula puntual, sòlid rígid o sòlid elàstic, passant per les lleis de Newton i Hooke, fins als diagrames d?esforços axials, tallants i moments flectors dels pòrtics i la deformada a estima de bigues i pòrtics. L?enfocament del llibre es basa en l?exposició dels fonaments físics i la seva aplicació a la pràctica arquitectònica. Per tant, s?hi pot trobar una bona quantitat d?exemples d?interès arquitectònic resolts.
