Una novel·la que posa en qüestió la veracitat dun relat convertit en mite, alhora que reivindica el paper de les dones republicanes durant la Guerra Civil.
Maria Sans i Moyà podria ser la infermera que el novel·lista nord-americà Ernest Hemingway va conèixer quan treballava de corresponsal a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola i en qui shauria inspirat per escriure Per qui toquen les campanes. Així ho creu larquitecte Agàpit Borràs quan es presenta a casa della seixanta anys més tard per explicar-lhi.
Amb aquest punt de partida, largument de Fins on arriba la memòria es desplega com un ventall per oferir una amalgama dhistòries que sentrellacen les unes amb les altres, totes a lentorn dun hospital de les Brigades Internacionals.
«Hi havia dones que es mereixien molt més que ella aquell protagonisme, va pensar. Dones que van lluitar contra el feixisme abans, durant i després de la guerra. Dones que van continuar comprometent la seva llibertat, la seva integritat física, posant en perill fi ns i tot la seva vida».
