Fills de lAlbatros està dividit en
dues parts. La primera, Lhabitació
cega, és la història de Djuna, una
dona que de jove va marxar a París
després de guanyar una beca per a
l'escola de ballet. Unint-se a la
colorida vida de cafè de Montmartre,
fa amics i coneix amants entre els
artistes. Tracta íntegrament de la
vida anterior de Djuna, és,
essencialment, un estudi dels passos
de Djuna cap a l'edat adulta buscant
les raons de la seva manera de ser
en la infància i ladolescència, i
presenta els personatges de Michael
(el mestre de dansa de la Djuna) i
Paul (un noi joveníssim, ambigu i
rebel) i Donald (lamant del Michael).
Els seus únics amics són còmplices
bohemis fora de la burgesia, homes
que tendeixen a atreure-la per les
seves qualitats menys madures. Així,
quan coneix a Paul, un adolescent
marcat per una educació estricta i
autoritària a qui ella mostra el camí
de la llibertat, hi creu trobar una
ànima bessona. A Djuna lemociona
profundament perquè fuig del seu pare, i ella, per raons enterrades en el
passat, necessita l'oposició d'una figura paterna per aguditzar el seu propi
desig cap aquell jove bell i atrevit.
La segona part, El cafè, ofereix una descripció del personatge de Sabina, on
alterna les seves reflexions vitals i les relacions della amb la parella formada
per Lilian i Jay. El relat acaba amb una escena en un cafè de festa final on es
troben tots els personatges i celebren la vida entre la frivolitat i la reflexió vital
emmirallant-se uns en els altres.
Nin narra un món evocador a través de pistes i al·lusions, amb una estil
evanescent i borrós en els seus detalls i cronologia. Rebutja l'escriptura realista
per l'experiència i les intuïcions que va extreure del seu diari, i amb
laprofundiment en la psicoanàlisi, forja un estil de novel·la que emfatitza la
lliure associació, l'espontaneïtat i la improvisació, una tècnica que troba el seu
paral·lel a la música de jazz interpretada als cafès, que tant freqüentava.
És un llibre pioner que aborda amb eloqüència l'androgínia i l'homosexualitat
des duna perspectiva que poques obres literàries es van atrevir a fer a
l'Amèrica dels anys quaranta.
