«Pau Casals va aconseguir dur a terme un dels projectes artístics més extraordinaris
de la història contemporània a Catalunya. Com altres músics i personalitats de la
seva època, estava convençut que el país i la seva capital necessitaven una orquestra
simfònica estable que anés més enllà de la cultura lírica dels teatres, de
lentreteniment alegre del ball i del lleure refinat als cafès i als balnearis. Perquè
segons la seva consideració calia que els intèrprets i els oients toquessin i
escoltessin regularment les simfonies, els concerts, els poemes simfònics, les
obertures i tota la resta de repertori clàssic i romàntic que omplia la programació
de les millors sales de concert europees i americanes. Creien que sense una
orquestra simfònica de primer nivell ni Barcelona ni Catalunya no arribarien a ser
mai modernes i civilitzades. I, en aquest sentit, el pas endavant de Casals va ser
decisiu.
Aquest llibre semmarca en els estudis de la professió de músic que fa anys que
inquieten lautor, amb lobjectiu de donar protagonisme històric als intèrprets, més
enllà dels grans directors i dels solistes reputats. (...) ha obert camí explicant la
vessant musical més avantguardista de lorquestra, amb latenció posada sempre en
els seus protagonistes, donant cos i personalitat a un tema que podria haver quedat
eteri o abstracte. I ho ha fet amb un text fluid i complet, posant sempre que ha pogut
el document al davant i guardant el rigor propi dels bons treballs acadèmics a
laparell crític, on lespecialista pot seguir el curs de les seves preguntes.
La desmemòria impulsada pel franquisme ha donat fruits ombrívols. El desprestigi
de les humanitats i lascendència de la xerrameca i lorgull acrític no han ajudat gens
a treure les bardisses del feixisme. No és propi dun país que es vol modern i
civilitzat. Per això és tan agradable llegir aquest estudi sobre lOrquestra Pau Casals
que ha escrit Pepe Reche i aproximar-se un xic a lestela de foc daquest meteorit
que va travessar Barcelona i Catalunya ara fa cent anys.»
