A partir dunes converses amb Marià Lorca, exregidor i exalcalde de Figueres, el periodista Josep Playà Maset evoca els últims anys de la vida de lartista Salvador Dalí. Trenta-cinc anys després de la mort del pintor català més universal, es revelen dades inèdites que expliquen decisions tan polèmiques com la seva voluntat de ser enterrat sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres o el testament a favor de lEstat espanyol.
Marià Lorca, posicionat incondicionalment al costat de Dalí, es va oposar al canvi del nom de la plaça Dalí de Figueres; va fer comprar lactual Torre Galatea, donant suport a la controvertida decoració dels ous i els pans; va impulsar la creació de la fundació privada Gala-Salvador Dalí i va facilitar el trasllat de residència del pintor des de Púbol a Figueres. I així fins a arribar a una data clau, l1 de desembre de 1988, a la clínica Quirón de Barcelona. Aquell dia Dalí crida lalcalde a la seva habitació i li confia el secret més ben guardat.
Marià Lorca va penetrar en el cercle protector de Dalí i es va convertir en un personatge clau. Aquesta interlocució amb el Mestre possibilita la relació directa amb el president de la Generalitat Jordi Pujol, lamistat amb lexpresident Josep Tarradellas o lestira-i-afluixa amb el ministre de Cultura Jorge Semprún. Lalcalde de Figueres és, també, la veu que salça contra els interessos dEstat en defensa del llegat dalinià.
