No ens trobem enmig duna crisi sinó dun canvi dèpoca de la història, com va succeir al final de lImperi romà o de ledat mitjana. Són canvis que es produeixen perquè succeeixen coses noves, se ninventen daltres i sen destrueixen de velles. Ho fan els forasters, els estranys. Els bàrbars. Nhi ha de bons i de dolents, constructors i destructors.
Lautor identifica, en «El bàrbar que salvà la Sixtina», la informàtica i les noves tecnologies com un dels bàrbars que ja han arribat a dintre del «recinte» on vivim.
En «El trauma dels llagostins bornis», shi presenten algunes de les barbaritats això mateix, els bàrbars que en lactualitat es fan presents en la producció i comercialització dels aliments.
La informació actua com un tercer bàrbar. «Si les opinions públiques no estan ben informades, tampoc podran moderar els poders econòmic i polític», es diu en «Quatre cròniques al preu duna». Hi ha grans interessos per a manipular els mitjans de comunicació, fins a fer que el periodisme actual ja no sigui temut, sinó inofensiu.
Els bàrbars poden crear unes societats noves i millors, però també transformar-les en un desert de drets i valors.
