Els diaris del càncer és un text breu però duna enorme densitat que sendinsa en els clarobscurs emocionals dAudre Lorde, una poeta i militant feminista afroamericana, nascuda al barri de Harlem de Nova York i diagnosticada amb càncer de pit l'any 1978, a l'edat de quaranta-quatre anys. Lorde hi mostra labatiment i el dolor físic, el terror davant la mort, i també les espurnes desperança i les alegries quotidianes que no són tractades pel discurs mèdic però que, tanmateix, conformen una part essencial de la vivència de la malaltia. Alhora, el text posa sobre la taula la dimensió política del càncer de mama i és molt crític amb la manera que la societat té de gestionar-lo.
Després que lany 1980 es publiqués el llibre que ara presentem per primer cop en català una amalgama dextractes de dietari, versos, discursos i assajos imbuïts duna gran força poètica, Lorde va rebre nombroses cartes darreu del món per agrair-li que hagués deixat escrites les seves vivències. Si el text tingué tan bona acollida, fou perquè no oferia un patró tancat de com calia acarar la malaltia, sinó que mostrava que hi ha tantes maneres de fer-ho com personalitats i circumstàncies vitals, i legitimava daquesta manera altres dones a buscar el seu propi camí. Moltes de les lúcides reflexions de lautora no han perdut vigència en absolut i estan ben lluny destar resoltes.
