«Havent-hi especialistes, jo em limito a ser, com Carles Mir, el cor del cinèfil. I ja se sap que aquest cor té unes raons pròpies que cap altra raó comprendrà mai». Terenci Moix definia així Carles Mir fa més de vint anys, i també així podria definir aquest llibre: un passeig per la Barcelona dels anys cinquanta, seixanta i setanta i pels seus cinemes, la majoria ja desapareguts. Amb un amplíssim arxiu gràfic de les sales, els pòsters i les entrades de lèpoca, aquest llibre és un homenatge a tots aquells cinemes que, abans de les multisales, van crear comunitats i van portar a la ciutat, gràcies a la seva varietat, totes les pel·lícules que podien somiar-se.
