Abans del segle XIX, els Banys públics de la Girona medieval eren desconeguts, potser perquè ledifici formava part dun convent de monges caputxines i no era distingible des del carrer. Els viatgers romàntics els van descobrir i en van atribuir erròniament lorigen a la cultura musulmana. En el context europeu medieval i modern, ledifici dels Banys dits «Àrabs» de Girona és un monument únic. Cap altra ciutat europea no conserva un edifici de bany de ledat mitjana en lestat dautenticitat del de Girona, malgrat la restauració que ha patit. A lèpoca medieval, aquests edificis públics, utilitaris, higiènics, medicinals, desplai i també de llibertinatge eren freqüents a totes les ciutats. Només sha conservat el de Girona i sha convertit en un testimoni excepcional del passat quotidià de la ciutat medieval. La construcció actual és fruit de la reconstrucció dun edifici que ja existia a la darreria del segle XII i que es va refer enriquint-lo descultura al final del segle XIII. Aquest edifici singular no era excepcional a lèpoca, ja que el bany era un hàbit corrent al món romànic, tant per a les persones de religió musulmana com per als cristians i els jueus. Es banyaven els reis, els senyors, els frares, les monges i també el poble, de manera que hom podia trobar banys a les ciutats, als palaus, als monestirs i, fins i tot, en algunes cases particulars. Aquest llibre és la primera monografia raonada que es dedica als Banys dits «Àrabs» de Girona la història medieval, la restauració moderna, larquitectura i lescultura daquest edifici i els situa en el marc general dels banys públics i privats de les ciutats medievals.
