Lobra poètica dAlbert Mestres es distingeix, duna banda, per la singularitat de la seva veu poètica i la franquesa de la seva dicció, i, de laltra, per lorganicitat i la compacitat del seus llibres. Aquesta vegada, la proposta dAlbert Mestres és un conjunt delegies volgudament prosaiques que neixen de les vivències dun home de seixanta anys durant el confinament. La suma daquestes vivències, trenades amb els fils tibants que enllacen el dia a dia, proposa als lectors un tapís que és alhora ric i despullat, i que culmina amb aquest colofó:
dia onze de gener avui faig seixanta-un anys
i la nit a lhospital mon pare dorm tranquil
això s'acaba