"Cada mes, cada any que passava, els projectes i els somnis s'anaven neulint, com aquelles fruites que es panseixen sense haver aconseguit la maduresa saborosa i fecunda. Contemplava la naturalesa impecable d'aquells immensos alzinars, cada dia més pletòrics, però també cada dia més embullats, on la màquia d'arbustos, aritjols i esbarzers havien ja envaït els camins i sepultat fins i tot les parets ja mig enrunades de les masoveries. La força impecable del regne vegetal acabaria fent fora del bosc, fins i tot les salvatgines, ja incapaces d'obrir-se camí entre tanta malesa... I que quedava del seu somni ? Poca cosa, res. Una boscúria impenetrable i una casa que podia ser l'enveja de molta gent, però que era també la talaia des d'on se li feia palesa cada dia d'aquella frustració."
El somni de Collrodó clou la trilogia dedicada a la història de la família Vila. A "Terra erma" en Jaume Vila i el seu fill Martí comprometen el seu patrimoni i la seva vida en defensa de l'ideal realista a la primera carlinada. La derrota suposarà la ruïna i l'exili temporal d'en Martí. A "Groc de ginesta" en Martí inicia la recuperació de l'explotació ramadera i forestal, que el fill Lluís portarà a la seva màxima esplendor. Però el temps no passa en va: els canvis socials i econòmics demanen una adaptació, que a Collrodó no han sabut o no han pogut fer. A finals del segle XX, a "El somni de Collrodó"el darrer hereu, en Faustí, voldrà reviure les glòries passades.
