En Luka recorre a la música per comprendre els seus pensaments.
La Nora la utilitza per fugir-ne.
Quan, per capricis del destí, la Nora i el Luka es veuen obligats a conviure, el passat encara els afecta. No s'avemen, però aviat descobreixen que es necessiten mútuament; així que arriben a un acord: el Luka ajudarà a la Nora a mantenir la farsa amb la seva família ia canvi que, quan arribi el moment, ella li torni el favor. Al cap i a la fi, fingir una relació tampoc deu ser tan difícil, oi?
Amb totes les coses que els diferencien, qui hauria dit que en tindrien tantes en comú?