A través d'un temperament literari tranquil, irònic, sensible i detallista, El llibre del forat al mig revela "la part anglesa" de la vida de Patricia Langdon-Davies, i enllaça amb el present. Aquesta autobiografia, que s'assembla a un dònut perquè -en paraules de la mateixa autora- "té un forat al mig", completa literàriament la singladura vital de Patricia Langdon-Davies. El "forat del mig" a què l'autora al·ludeix són els anys descrits en un llibre anterior, El gat, unes llavors i quinze llibres (2011), obra que partia del 1950, data en què Patricia Langdon-Davies i el seu marit, el famós reporter de guerra John Lagdon-Davies, decideixen establir-se a Catalunya i regentar el petit hotel Casa Rovira, de Sant Feliu de Guíxols. En aquest nou llibre de memòries hi ha una articulació d'atmosferes. Hi ha el refús deliberat de les paraules altisonants. Hi ha el sosteniment d'un xiuxiueig íntim i rítmic. Hi ha la inserció d'un fragment molt breu, brillant i precoç que john Lagdon-Davies va escriure als setze anys sobre el periodisme britànic d'aleshores. Hi ha una mirada penetrant sobre els 94 darrers anys d'història d'Europa i de Catalunya. Tonificat per esquerdills minimals de la realitat capaços de recompondre el gran cristall d'una època, El llibre del forat al mig ratifica una observació de Fernando Pessoa: "La literatura és la prova evident que amb la vida no n'hi ha prou".
