Una anàlisi amena del projecte escolar i educatiu del segle XXI.
La crisi de la institució escolar els seus motius de fons, no les reformes legislatives conjunturals és un tema que causa preocupació i provoca debats aferrissats entre els diversos col·lectius implicats.
Alguns signes de la decadència de lescola podrien ser la desaparició de lesforç personal de lalumne i la seva substitució per didàctiques de linterès; el «zapping» com a forma predominant de la pràctica intel·lectual; la renúncia progressiva a la redacció de textos complexos i a la seva exposició oral; la progressiva introducció de pràctiques de «debat», que reforcen el costum de lalumne de blindar-se darrere de la seva opinió; o el dogma que el paper fonamental de lescola és el foment de lautonomia de lindividu.
En aquest esplèndid assaig que va rebre una menció especial del jurat del Premi IDEES dAssaig Breu en ledició del 2003, Gregorio Luri afirma que aquesta realitat significa la fi del projecte pedagògic de lescola republicana francesa i del model de societat que aquesta volia contribuir a crear (en la que la instrucció pública, la ciutadania i la república formaven un tot).
A través dun subtil joc de desvetllaments successius, lautor defensa la importància de la responsabilitat personal (que significa assumir el deute que lalumne té amb la societat i amb les generacions que lhan precedit) i critica labsència dels conceptes de «criteri», «virtut» i «voluntat» en el vocabulari (i en la pràctica) pedagògic actual.
Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955)
Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, treballa com a professor de Filosofia en un Institut de Batxillerat. Ha publicat, entre daltres, «Laventura duna ciutat» (Grijalbo, 1991), «El proceso de Sócrates» (Trotta, 1998) i «Prometeos. Biografía de un mito» (Trotta, 2002). Amb «Esbós del vol de làliga» (Columna, 1998), va guanyar el Premi de Poesia «LEspurna del Clot» de 1998.
