Es tracta de la primera presentació duna obra cabdal sobre ledat mitjana no solament de les terres del Priorat, de la Ribera dEbre, del Camp de Tarragona, de la Conca de Barberà i de les Garrigues, sinó per al conjunt de les terres catalanes. Una obra ambiciosa des de tots els punts de vista que reforça el coneixement de les comarques implicades, però que també posa de relleu les intenses relacions entre els diversos territoris del país a lèpoca medieval. A més a més, santicipa a la commemoració, lany vinent, del setè centenari de la creació del comtat de Prades.
«El comtat de Prades, creat el 1324 i conegut inicialment pel nom que li donà el comte rei Jaume II, és a dir, el comtat de les Muntanyes de Prades, té lhonor de ser el primer comtat creat i concedit per un sobirà català al Principat, perquè fins aleshores només hi havia els comtats antics, tots ells procedents dels temps alt medievals. Un comtat, a més a més, no pas creat a conseqüència duna imposició violenta, duna actuació militar, sinó que, pel contrari, sorgí duna convenció jurídica, dun acte de pau, sobre un territori prèviament de plena jurisdicció reial, un territori que, de més, necessitava prendre de totes totes una estructura que el definís clarament. Una senyoria a la qual safegí, des del mateix moment de la creació i de manera indissoluble, la senyoria dEntença, titulada des daleshores pel comte rei com a baronia, i que ocupà en conjunt, entorn de les muntanyes de Prades, que en serien leix vertebrador, un extens territori que sestenia per les actuals comarques del Priorat, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Garrigues i la Ribera dEbre.
Aquest ampli domini tenia com a precedent llunyà les estructures andalusines anteriors a la conquesta, centrades, per una banda, pel castell de Siurana i, per laltra, pels castells andalusins de la Ribera dEbre, i lorganització catalana immediata, que en bona mesura sadaptà a lanterior, així com en levolució feudal posterior fins entrat el segle xiv.
Després, el comtat i la baronia evolucionaren en el temps i la seva vida arribà fins a la fi de lAntic Règim, ben entrat el segle xix, el 1837, i de fet encara en lactualitat els títols de comte de Prades i de baró dEntença, per molt que avui siguin merament nominals, continuen existint i, des de fa segles, són lligats a la casa ducal de Medinaceli, amb seu a Sevilla.»
