Aquesta història comença quan Daniel, als seus tretze anys, perd el sentit de la realitat i, com un modern Don Quixot, decideix imitar els seus herois de fantasia i enfrontar-se a la injustícia. Per descomptat, els malentesos a l'escola i al barri creen situacions que provoquen el riure, i tanmateix l'arrel del problema és molt més profunda. La mare de Daniel havia mort en un accident de cotxe, i al seu fill, que viatjava amb ella, li havia quedat la seqüela de dues ferides: una era la cicatriu d'una cremada a la cama esquerra, molt visible; l'altra s'amagava en els plecs de la seva memòria. Aparentment, Daniel havia esborrat els tràgics fets, però només en aparença.
