Davant de casa, la mare li va donar un cistell i li va dir: Veus el camí? Al final de tot hi ha una pomera. Ves-hi i omple de pomes el cistell. La nena va mirar el camí. Era llarg com una anguila i no se'n veia el final. Després va mirar el cistell. "Per omplir-lo de pomes, m'hauré d'enfilar a la pomera!", va pensar. I engrescada amb aquella idea, va començar a caminar.
