Disponibilitat és una paraula una mica envitricollada, duna sonoritat que sentrebanca. Si un prova de dir-la en veu alta sadonarà o comprovarà que està enganxada, reconstituïda, que abans ha estat trencada; que conté dues parts diferenciables que tanmateix no són gens fàcils de diferenciar. Aquesta dualitat queda molt ben representada per la tira fònica de les consonants que la formen. Loclusiva bilabial sorda o les dentals que se succeeixen li donen un aire dur i paradoxalment desdentegat. Aquest caràcter de duresa estàtica contrasta amb loclusiva bilabial sonora i la líquida que, sumades a les vocals tancades, li confegeixen una fluència molt afable que quan arriba a lobertura de la vocal baixa sacaba tornant un pèl rotunda.
