El Diari 1952-1960 és, probablement, el màxim exponent de lassagisme literari de Joan Fuster i la millor porta dentrada a la seva obra. Concebut no pròpiament com un dietari íntim, sinó com un espai en què pot desenvolupar la seva literatura didees, lestructura flexible i fragmentària daquest llibre respon justament a la tensió entre aquests dos elements bàsics: assagisme i dietarisme.
Al llarg daquestes pàgines es pot trobar el Fuster més incisiu, irònic i intel·ligent: el que sinterroga, sassaja, fa provatures de resposta i suscita nous interrogants a qüestions enormement variades: de crítica literària a la concepció del paisatge, de notes sobre art o música a reflexions sobre la figura de lintel·lectual europeu, dindagacions sobre el concepte de nacionalisme a la interrogació sobre qualsevol element de la vida quotidiana. Tot plegat, doncs, fa del Diari 1952-1960 una obra fonamental de lassagisme català contemporani.
