Com a testimoni dun Déu que no és només Pare i Mare, com ja havia revelat Joan Pau I sinó Fill, i per tant Germà, el missatge dalliberament del papa Francesc travessa el present i dibuixa el futur, per a una renovació veritable de la societat. Amb les seves paraules memorables, el pontífex reivindica una centralitat per a les joves generacions, les assenyala com a protagonistes de la història comuna i les sostreu dels marges en què han estat relegades massa temps: els grans marginats de la nostra època inquieta són en realitat «de la mateixa pasta» que Déu, les seves millors característiques són les dEll, i només construint un pont entre vells i joves es podrà donar vida a la revolució de la tendresa que tots necessitem profundament.En el diàleg valent, íntim i directe amb Thomas Leoncini, Francesc sadreça no només als joves de tot el món, dins i fora de lEsglésia, sinó també als adults, que tenen un paper educatiu i de guia a la família, ales parròquies i a les diòcesis, a lescola, en el món del treball, en el de lassociacionisme i a les institucions més diverses.Les seves reflexions tracten amb força, saviesa i passió els grans temes davui des dels més íntims finsals vinculats principalment a lesfera social i pública, amb una barreja de records personals, anotacionsteològiques i consideracions puntuals i profètiques, sense sostreures a cap repte de la contemporaneïtat.
Aquestes pàgines tenen el perfum del futur i de lesperança i, en paraules del pontífex mateix, el sínodesobre els joves del 2018 representa el marc ideal per acollir-les i valorar-les en profunditat.
«I el qui seu al tron va afirmar:Jo faig que tot sigui nou.Déu és, doncs, qui sempre renova, perquè Ell és sempre nou:Déu és jove!Vells somiadors i joves profetessón el camí de la salvació de la nostra societat desarreladai la clau per a la revolució de la tendresaa la qual tots estem cridats».
Francisco
