Joan M. Oleaque ha cobert el crim d'Alcàsser per a la revista El Temps des de lany 1993. Com a periodista investigador, ha jugat amb l'avantatge de ser veí de Catarroja i d'haver conegut Antonio Anglés de tota la vida; amb el trist privilegi d'haver parlat amb l'assassí de les tres joves d'Alcàsser abans i després del crim sense saber que tenia davant un homicida. Tot i així, Oleaque ha necessitat quasi de deu anys per aclarir els punts més foscos d'un cas que ha trasbalsat la societat espnyola i que avui encara cueja. Oleaque sap donar als fets d'Alcàsser una gran tensió narrativa sense caure en cap moment en la temptació de novel·lar. Descriu exhaustivament els antecedents dels assassins, i revela informació que mai no havia sortit a la llum; reconstrueix les agressions i els homicidis a partir dels informes tècnics i de les declaracions de Miquel Ricart, un dels dos agressors, i l'únic testimoni del qual disposem. Denuncia la gran inoperància de les forces de seguretat en la persecució d'Antonio Anglés i la confusió posterior en el porcés a Miquel Ricart. Les rivalitats entre els forenses, l'abús d'alguns testimonis, capaços de declarar una cosa davant del tribunal i haver-la negat el dia abans davant les càmeres a canvi duna bona propina. La complicitat de Fernando García, pare duna de les víctimes, amb els mitjans per bastir una enorme teoria conspiratòria que convertia el crim d'Alcàsser en la punta d'iceberg d'una xarxa pederasta d'alt nivell que havia d'incriminar polítics socialistes de primera fila... Sempre mesurat en les seves afirmacions, sense aventurar mai hipótesis gratuïtes que vagin més enllà dels fets documentals, Joan M. Oleaque descriu molt bé el pols que van mantenir el sistema juducial i els reality shows televisius, que aviat van convertir el cas en carnassa mediàtica per escenificar un judici paral·lel i captivar l'audiència. L'única conclusió plausible del crim és que el cas Alcàsser ha marcat un punt dinflexió en el periodisme daquest país i la percepció que tenim dels mitjans, que han perdut el respecte per la vida privada i han convertit el dolor de les persones en un circ.
