«Les coses belles que escriuríem si tinguéssim talent estan en nosaltres, indistintes, com el record duna melodia que ens fascina sense que puguem retrobar-ne el contorn», escriu Proust a Contra Sainte-Beuve. I en aquesta obra, així mateix, lautor començava a recordar aquella melodia que havia de convertir-se, anys després, en el cèlebre A la recerca del temps perdut. Sota la forma duna conversa amb la mare, Proust desplega nombrosos motius daquella cadència: moments en què un petit gest del present el transporta al passat (entre els quals hi ha lescena que en prefigura aquella altra, tan famosa, de la magdalena); linsomni, els somnis i els plaers solitaris; els sorolls del carrer que entren a lhabitació; latracció cap a una bella comtessa; la impressió que li causa un raig de sol al balcó; larribada a Venècia; pàgines memorables sobre Sainte-Beuve, Nerval, Baudelaire i Balzac; els Guermantes, la infantesa a Combray Contra Sainte-Beuve. Records duna matinada és un intent de narració assagística, que Proust va redactar entre el 1908 i el 1909, i que va quedar inèdit després de la mort de lescriptor. Ledició, a cura dAntoni Marí i Manel Pla, reconstrueix al més fidelment possible el projecte concebut originàriament per Proust a partir de la lectura dels anomenats Cahiers i daltes manuscrits (documents que es conserven en el Fons Proust de la Biblioteca Nacional de París), així com a partir de les edicions en francès i alemany i que posem per primera vegada a disposició del lector en llengua catalana en una esplèndida traducció de Manel Pla.
