Per mitjà de lestructura clàssica de la poesia occidental el sonet, Cims i abismes explora lànima humana en relació amb el seu entorn més pròxim i consubstancial. Un entorn pròdig dobjectes inanimats i déssers plens de vida, de terra, de vent, de foc i daigua, dallò que encara resta de natural en aquest món postís i tecnològic. Composicions que mantenen un elevat rigor en la mètrica i la rima, però que alhora cerquen vies singulars dinnovació i avantguarda, amb el trencament, qual cal, del sentit més íntim del vers.
«Vicent Penya és un autor important amb una obra consistent que incideix amb solvència en diversos gèneres. Faig aquesta afirmació dentrada perquè no és possible escriure un llibre tan ambiciós com Cims i abismes sense uns fonaments ben sòlids, que parteixin del propi talent, dun domini insòlit del llenguatge, duna assumpció nítida, però no servil, de la tradició (hi pressentim des dAusiàs March o Jaume Roig a Salvador Espriu, J. V. Foix o Vicent Andrés Estellés) i duna admirable capacitat creativa.» Del pròleg de Carles Duarte