«Una producció literària que participa de l?essència immutable del grandiós espectacle de la creació novel·lística, en el sentit potser més genuí de l?expressió, i alhora en el sentit també més natural i modest ?vull dir en el sentit etern de la faula. Camí de cavalls és, al capdavall de la seva trama concreta, una història d?amor a Menorca: a les seves tradicions, als drets històrics d?un poble i a la necessitat de prendre actituds de defensa del territori.
»El relat de la novel·la conta la biografia d?una família de Fornells modesta, arrelada i de fonda consciència de menorquinitat, un fill de la qual se sent mobilitzat a participar en una coordinadora de defensa del dret de lliure pas per l?antiga sendera perimetral de Menorca anomenada Camí de Cavalls.
»És així que la narració condueix als lectors a conèixer el procés inevitable i entusiasta per realitzar la primera excursió reivindicativa convocada per l?esmentada coordinadora. Mentre aquest procés concret de mobilització i conscienciació personal va prenent forma dins del cor i el cap d?aquest fill, l?autora fa desfilar per les pàgines de la novel·la el relat d?episodis secundaris relacionats amb la història de la família que actua de protagonista del llibre. Són històries complementàries que ajuden a desvetllar la idiosincràsia dels menorquins, la seva psicologia, i tota la seva fibra històrica, complexa i atzarosa, com a poble mil·lenari que no ho ha tingut pas fàcil en el curs dels segles, sobretot pel que fa al manteniment de les arrels més pregones.
»La novel·la és una exaltada afirmació de la identitat menorquina, i que es projecta sobre altres aspectes essencials, com la llengua. No sé si últimament ningú a Menorca, en el parnàs de les lletres, ha produït un text literari amb tanta càrrega de compromís explícit a favor de l?illa; si cap autor actual ha fet un al·legat tan calent i directe d?amor a la identitat nacional menorquina. [...] Però, és clar, aquesta novel·la és plena d?altres històries paral·leles. Sobretot hi destaca l?amor, el sentit inalterable que el concepte de l?amor que l?autora ja ha demostrat als seus lectors. Hi ha, és clar, l?amor d?homes i dones, l?amor en termes humans i entre humans, sense barreres d?edat. I això actua d?ingredient que li dóna a la novel·la l?atmosfera que mai no pot faltar en una creació literària d?aquest gènere.»
