LAlba va apartar el dibuix i va començar a escriure: «Havia deixat que abusés de mi sexualment. Havia deixat que em vigilés. Havia deixat que minfravalorés intel·lectualment. Havia intentat evitar que ell sautolesionés. Quan senfadava amb mi, es donava cops contra la paret; no era jo qui lagredia. Havia deixat que manul·lés com a persona. Havia estat separada de la meva família i dels meus amics.» I va ser llavors quan vas decidir deixar-lo? La violència de gènere és un càncer social i la seva eradicació és una responsabilitat que interpel·la a tots i totes. Aquest projecte, creat per la Nuria Prieto, pretén, a través del relat en primera persona, mostrar deu històries reals i properes. Les protagonistes són dones de menys de 30 anys (excepte dos casos) que han patit violència de gènere. Per a aquests relats, lautora ha utilitzat un to molt especial: sexplica la realitat de la protagonista mitjançant perspectives paral·leles o metàfores. Aquests relats posen lèmfasi en les primeres alarmes duna relació de maltractament. Però també en la importància de demanar ajuda i eludir el paternalisme, que tan poc ajuda en aquestes situacions. Finalment, després del relat ficcionat sinclou una breu ressenya de la història real, que samaga després de la narrativa, a més duna biografia (algunes vegades anònima) de la protagonista; també consells o conclusions que les noies aporten. Aquest és el primer títol duna sèrie de llibres que recolliran més relats que pretenen donar, cada vegada, una perspectiva més àmplia i diversa.
