Un relat emotiu i universal sobre l'absència, la memòria i el llegat que deixen les coses petites. És un dietari íntim, celebració dels objectes quotidians i exploració d'un dol que no parla només de la pèrdua, sinó també de l'amor, dels vincles que ens conformen i de la petjada que deixen en nosaltres.
Quan la protagonista s'enfronta a la tasca inevitable de buidar la casa que un dia va ser llar, cada objecte una manteguera de vidre, unes ulleres, un interruptor es converteix en una porta oberta als records, a les paraules no dites i a una relació que continua viva en la memòria.
