La història de lanarquisme arrenca amb el socialisme utòpic,
el republicanisme federal i el moviment obrer. A partir daquí,
lanarcocol·lectivisme, lanarcocomunisme i la gran repressió
que lEstat exercí damunt del moviment llibertari organitzat
deixaren un final de segle marcat pels enfrontaments violents
i per la construcció dun espai cultural i social expressat en
ateneus, escoles, grups culturals i sindicats fins a la constitució
de la CNT. Aquesta defensava la millora de les condicions
de vida de les classes populars promovent espais de
socialització i de creació dalternatives fetes realitat el 1936.
Lanarquisme no desaparegué amb la pèrdua de la revolució
i la guerra, sinó que es reinventà i avui es manté viu com un
dels trets diferencials més destacats de la comunitat humana
que viu en lespai de món que anomenem Països Catalans.
