Aquí us les deixo [les meves bèsties].
Cadascú que en jutgi la versemblança, però no em busqueu. Jo ja no en vull saber res més.
Al cap del temps,
el que nhe après pel camí,
amb el que em quedo,
és amb el plaer de la recerca i de constatar
que, en la impossibilitat de poder pensar i saber-ho tot, hi ha lamplada
i el formidable espai
infinit,
dexpansió de la nostra ment.
Bon viatge.
Laia Prat Garcia (Barcelona, 1982) és antropòloga de formació i treballa com a professora. També dinamitza tallers descriptura per a totes les edats, a biblioteques i escoles, i escriu narrativa i poesia. Lany 2015 va rebre el Premi Ciutat dIgualada Joan Llacuna de Poesia pel seu primer poemari, Al revers del tapís (Viena, 2016), i el 2017 va rebre el Premi Sant Narcís de Girona pel recull de contes Coses que passen (Curbet Edicions, 2017). També ha format part de Bones confitures, la primera antologia de microrelat en català, a càrrec de Jordi Masó (Témenos, 2019). El 2022, aquest Bestiari ha estat reconegut amb el Premi de Poesia Ventura Ametller. Actualment viu a Sant Quirze del Vallès.
