"A la llum dels poetes que cita Dylan Thomas, Sylvia Plath, Leopoldo María Panero, Pedrolo, Anne Sexton i, amb significativa insistència, Felícia Fuster i Maria-Mercè Marçal, lautora configura un paisatge sempre obac en què reflexiona entorn no només de la creació poètica, sinó també de la vida i la mort, la memòria i loblit, lamor i el desamor. I ho fa amb imatges volgudament brutals que combinen el fred i la pell, la tenebra amb la sal dalta mar, la casa i la barbàrie dEuropa, el foc amb la neu no en va el seu primer poemari sintitulava Dos hiverns i un incendi: «Som dos miralls aïllats / som la pols de lamor incinerat / i aquesta pols ens va colgant / com la neu que ara cobreix / la nostra casa en venda»." Del pròleg de Mireia Calafell.
