Arenes movedisses és una emocionant història personal que arrenca amb la malaltia de lautor i el que el diagnòstic va desencadenar en ell: records distanciats en el temps i no necessàriament consecutius, que Mankell relaciona duna manera o una altra amb les grans preguntes de lhome: ¿què som?, ¿com ens enfrontem a la mort?, ¿de què tenim por?, ¿quin món deixarem en herència?, ¿en què creiem i per què? Per respondre-les, Mankell recorre a fets del passat: un dia a lescola, quan era petit; una visita al Museu Britànic; una lectura sobre lilla de Pasqua; la veritable naturalesa de les arenes movedisses; el poder del gel; la mort dun nen moçambiquès; les visites a Salamanca, Màntua, Buenos Aires, Malta i les ruïnes dHagar Qim, etcètera. Daquestes incursions en el passat neix un retrat, des de la infantesa i ladolescència fins a la maduresa, del Mankell de carn i ossos, que examina la vida i, amb ella, qüestions que afecten tota la humanitat.
