Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona 1914-1983) és un dels noms més rellevants de l'artigrafia catalana de la segona meitat del segle XX. Va formar part del grup d'escriptors que iniciaren la renovació de la crítica, l'assaig i la historiografia artística a l'Estat espanyol durant la dictadura franquista. Fou dels primers tractadistes a atendre l'art més actual i a incorporar nous mètodes i models d'anàlisi. Durant la postguerra va militar en la resistència antifranquista i, anys més tard, va participar en la constitució de l'Assemblea de Catalunya i del PSC. En les primeres eleccions democràtiques va ser elegit senador, un càrrec que renovà en les dues següents legislatures. També va formar part de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. La seva aportació intel·lectual és indestriable del seu compromís cívic i cultural i d'una marcada voluntat d'intervenció pública. Professionalment treballà de dissenyador i publicitari, i alhora exercí la docència en diversos centres barcelonins. Va ser el primer director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona i la seva secció de crítica d'art a la revista Serra d'Or es va convertir en una de les més influents del país i, alhora, de les més receptives als canvis i transformacions experimentats per l'art i la societat contemporanis. Va participar en nombrosos congressos d'estudis artístics arreu del món, llibres seus es van publicar a Nova York, París, Milà o Ginebra, i l'any 1978 va ser elegit president de l'Associació Internacional de Crítics d'Art.
