«La que segueix és la història real de tots aquests anys de silenci. Aquesta és, en suma, la base oculta de liceberg no sempre blanc, la punta del qual va quedar tímidament a la vista fa uns mesos, en les ones duna freda nit de gener. Aquella nit vaig explicar només el que es diu. El que no es diu està escrit aquí. La veritat és aquesta. Ara és vostra». Alejandro Palomas, del pròleg.
Aquest és el llibre més lluminós, impactant i real que algú pot escriure. Després duna infantesa marcada pels abusos sexuals, anys detern assetjament escolar i una hipersensibilitat que no poques vegades el va dur a tocar del suïcidi, Alejandro Palomas construeix en aquestes pàgines un relat serè i electritzant en què sobrevola sense filtres els records de la infantesa, la relació excepcional amb la seva mare, lombra dun pare finalment desaparegut i el poder de la imaginació i de lescriptura com a última taula de salvació. Aquest és el testimoni més sincer dun home que va apostar per viure i ho va aconseguir gràcies a la seva passió per inventar i compartir mons, sempre des de la tendresa i lhumor, i que ara transforma la seva vida en la més gran de les històries.
La literatura li va permetre crear universos imaginaris millors que la vida que lenvoltava i amb els anys aquestes ficcions lhan ajudat a trobar les paraules per mostrar tota la veritat.
Això no es diu no tan sols dona veu a moltes altres veus que no poden ni saben com fer-se sentir, sinó que ens regala una lliçó necessària: la fortalesa de saber i poder-ho explicar.
La història més important que ha explicat Alejandro Palomas. Un relat viu, emocionant, valent i esperançador sobre el més gran dels mals: labús a un infant.
